El crèdit públic amb la Lley de la Segona Oportunitat
La Llei de Segona Oportunitat (LSO) va entrar en vigor el 30 de juliol de 2015. Gràcies a ella, tant si ets empresari com consumidor, pots solucionar els deutes que no puguis fer front, ja siguin de caràcter privat o públic.
La legislació permet l’exoneració total si compleixes determinats requisits i demostres bona fe. Contempla dos solucions: acords extrajudicials de pagaments i concursos consecutius -una modalitat de concurs de creditors – amb el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, que suposa la alliberament dels deutes. Però, el nou text refós de la llei concursal ha posat en dubte tot el que sabien de la SO. T’ho expliquem.
En què afecta l’aprovació del TRLC a l’exoneració de deutes de crèdit públic?
Un recent Reial decret ha generat dubtes entre els advocats en la Llei de Segona Oportunitat. De fet, ha creat una considerable inseguretat jurídica entre els que estan immersos en processos judicials d’aquest tipus o pensaven acollir-se a aquesta llei.
Es tracta del text refós de la Llei Concursal (TRLC), que va entrar en vigor el passat 1 de setembre. El seu article 491 introdueix un canvi que pot tenir gran rellevància si voleu acollir-vos a la LSO: en ell s’indica que els deutes de caràcter públic no es poden exonerar.
Contradiu el TRLC al Tribunal Suprem i a la normativa europea?
Sí. El TRLC contradiu ladoctrina del Tribunal Suprem. Aquest, a la sentència del 2 de juliol de 2019 (núm. 381/2019), conclou que el crèdit públic ha de ser exonerat ja sigui mitjançant un pla de pagaments o bé mitjançant la vía ràpida d’exoneració.
I què passa amb la normativa comunitària ? El TRLC tampoc fa cas del que marca la Directiva 2019/1023, de 20 de juny de 2019, en relació amb els marcs de reestructuració preventiva i exoneració de deutes.
L’article 20 d’aquesta directiva assenyala que els països han de vetllar perquè els deutors de bona fe tinguin accés, almenys, a una forma de solucionar els seus deutes plenament. A més, l’article 23.4 fa una llista de categories de deutes que exclou expresament d’aquesta possibilitat d’exoneració, i en ella no es troben els crèdits públics.
Què passa, doncs, amb els crèdits públics?
En primer lloc, has de saber que un text refós no té la capacitat de modificar la substància d’una llei . Una cosa que, de facto , està passant en aquest cas. A més, el TRLC contradiu la doctrina del Tribunal Suprem, trencantl’harmonia amb la normativa europea.
Com veus, comença un període de dubtes sobre la possible inconstitucionalitat d’aquest text. No obstant, i fins que això sigui revisat, no sabem quin serà la seva aplicació real per part dels jutges en matèria d’exoneració de deutes de crèdit públic.